BIOGRAFIA

Formen part del grup el Jaume Piñol Mercader: bateria i cors, Jesús Rovira Costas: baix i cors, Pemi Rovirosa: guitarra i cors, Cristian G. Montenegro: guitarra i Salva Racero Alberch: veu des de l'octubre 2006, substituint l'antic cantant Pemi Fortuny.

banner-Promo-Essencials

Els Lax'n Busto es formen l'any 1986 al Vendrell. A principis del 87 varen començar a fer actuacions en directe, més de 50 aquell any, decidint enregistrar una primera maqueta amb sis temes i posteriorment una segona amb set cançons. El primer lloc aconseguit al concurs "Rockacció 88", els permet de gravar la cara A d'un LP recopilatori juntament amb altres grups. El 1989 editen el seu primer disc, fan un concurs per triar la portada i comencen la gira del Vas de punt?...o què!.

L'èxit del LP els permet fitxar per la discogràfica Discmedi. Durant l'any 1990 les actuacions del grup van en augment, acompanyant a grups com Rosendo, La Guardia, etc... El 1991 editen el segon LP Lax'nBusto i graven el vídeo de la cançó "Miami Beach". Per aquest disc, l'any 2006 obtenen un disc d'or (+ de 40.000 copies venudes). El 1992 van començar amb la reedició del LP Vas a punt?...o què. Són guardonats amb el 5è Èxits d'Or Català i enregistren un mini CD‐maxisingle titulat Inhurted.

El 1993 enregistren el seu tercer treball amb el nom de Qui ets tu?. En pocs dies vendran 20.000 còpies i actuaran en més de 50 concerts. Aquest disc és guardonat amb el Premi Sputnik al millor disc de l'any, premi compartit amb El Último de la Fila. L'any 1994 realitzen més de 40 actuacions en directe. El 1995 surt al carrer el quart àlbum amb el títol La caixa que puja i baixa i comencen la gira de presentació que s'allargarà durant tot el 1996. A la primavera del 1996 graven a l'auditori Pau Casals del Vendrell el seu darrer treball anomenat A l'auditori, un treball d'una gran qualitat, en format acústic.

El gener del 1998 enregistren un nou treball discogràfic anomenat Si, sota la direcció de Marc Grau. El disc surt al mercat a primers d'abril i arriben a les 30.000 còpies venudes el novembre del mateix any. La "Gira Positiva" 1998‐1999 els portarà a fer un centenar d'actuacions per tot Catalunya. Durant els mesos de febrer a març del 2000 enregistren el seu disc Llença't. Les dotze cançons de Llença't són 100% Lax'n'Busto, però amb un estil més concret, amb un missatge musical més acotat dins dels paràmetres més essencials del grup. Va ser un any ple de concerts en el qual van fer 60 actuacions arreu dels Països Catalans, Alacant, València i Balears. Van rebre els Premis Enderrock 2001 al millor grup, millor disc, millor cançó, millor videoclip i millor concert. També els van atorgar el Premi al Disc Català de l'any 2000 per Ràdio 4 "Música sense fronteres".

El 2002 els Lax'n'Busto van tornar als escenaris amb el seu nou muntatge Elèctric Tour 2002 que va ser el laboratori per experimentar i posar a prova les noves cançons que desprès van formar part del seu nou disc Morfina. 2003... Morfina parla dels sentiments, parla de passions, parla de por i de nostàlgia i, perquè no, també parla en broma. L'1 de juliol del 2004 els Lax'n'Busto van iniciar la gira 2004, que va servir per enregistrar el següent disc del grup, l'esperat disc en directe. El nou disc havia de reflectir, d'una banda, el seu potent i enèrgic directe i, de l'altra, les millors cançons. Prova d'això van ser els premis 2004 ‐ millor artista, millor disc, millor cançó i millor directe‐, per votació popular de la revista Enderrock. El 29 de novembre del 2004 va sortir a la venda el disc Amb tu. Un disc enregistrat en directe que recull els grans èxits del grup. Més de 26.000 còpies venudes en pocs mesos demostren el bon moment del grup musical.

2005. Surt al mercat Grans Èxits, un doble àlbum i un DVD, un treball fet a les portes del vintè aniversari del grup...un bon moment per aturar‐se, tornar la vista endarrere i fer balanç del que ha estat la trajectòria del grup fins ara.

2006... vint anys de Lax'n'Busto... vint anys de directes, vint anys de música... reben els premis Enderrock 2006 a un dels millors grups pop‐rock català del 2005 i a la millor portada pel disc Grans Èxits. Un any de canvis on el Pemi Fortuny deixa el grup per anar a Sierra Leone per desenvolupar un projecte solidari com a cooperant i s'incorpora al grup el cantant manresà Salva Racero.

2007. Relax. Els Lax'n'Busto, més grans. Aquest disc, gravat a Califòrnia conté dotze cançons, suficients per gaudir sense excepció del treball. La nova veu dels Lax'n'Busto, la del Salva, és un detonant del canvi: té cos, potència melòdica, una amplia variació de registres i un joc d'aguts que ha obert les possibilitats de composició de la banda.

Objectiu: La Lluna. En una finca del segle XII, la Casa Murada, amb tot el Penedès a la vista, i en ple estiu del 2008 es gesta el nou treball del grup. L'àlbum que posaran en orbita a mitjans d'octubre. Objectiu: la Lluna, és un títol que aporta moltes interpretacions. La lluna és romàntica i també és el símbol de la nit, de la soledat, d'intimitat i a la vegada, qui no ha somiat en arribar a la lluna? pel que representa de no limitar‐se un mateix en les seves aspiracions.

2009...Lax'n'Busto a l'Apolo. Treball que recull tota la intensitat del concert espacial realitzat a l'Apolo, amb dos temes inèdits, documentals, entrevistes, fotos, els darrers videoclips... fan d'aquest treball la millor "carta de presentació" d'un dels grups més emblemàtics de Catalunya, que ha sabut créixer amb el temps i evolucionar constantment, sense perdre en cap moment el que són els seus principals actius: l'energia del directe i la fidelitat del seu públic.

bio2

2010... Lax'n'Busto i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, sota la direcció de Joan Albert Amargós, conceben el projecte "Concert per a grup i orquestra", com una experiència engrescadora que mai havien tingut l'oportunitat de dur a terme fins ara.

Es tracta d'un concert on les cançons del grup es vesteixen de gala, amb l'aportació d'una orquestra de formació clàssica, i uns arranjaments realitzats especialment per a aquest concert, per part de reconeguts músics de primer nivell com Joan Albert Amargós, Pere Bardagí, Josep Maria Duran i Juan Méndez, a més de Claudia Bardagí i els propis components del grup.

A més de les formacions pròpies del grup i l'orquestra de cambra, l'espectacle compta també amb la participació d'una destacada secció de vent metall, que arrodoneix la nova magnitud de les peces que s'interpreten.

El repertori escollit vol homenatjar d'alguna manera, les cançons que sovint no han pogut formar part del repertori del grup en el context habitual d'un concert de rock, i que amb la incorporació dels arranjaments i l'orquestra prenen una nova dimensió que no havien projectat fins ara. Altres cançons que formen part del ideari actual del grup, les podrem gaudir passades per l'embolcall de sonoritats inèdites.

TotEsMesSenzillBanner

2013...Publiquen el seu treball número 16 anomenat Tot és més senzill, on busquen altres sonoritats i enfoquen la producció del disc més cap a la vessant pop del grup que no pas el rock. Tot és més senzill és un treball on les cançons tenen una personiltat diferent i, segurament més "despullades" o, com podriem dir, tal com venen...Creu-me, La que no em passa mai i L'escorça va canviant són tres senzills del disc amb els que també realitzen tres videoclips.

banner-essencials

2014....És l'any del treball número 17, el qual anomenen Essencials i Rareses, un disc doble editat en diferents formats, un doble cd-llibre amb il·lustracions del pintor Joan Mateu, un disc únic d'Essencials i un doble LP en format vinil, també tot passat per la mà del mateix pintor.
Essencials i Rareses és, el primer, un recull de les cançons que el grup considera així, essencials, i on entren de nou a l'estudi per enregistar-les tal i com són avui en dia, amb l'evolució que han sofert amb el pas dels anys, i també és una manera de tenir aquestes cançons amb la veu d'en Salva.
El segon, Rareses, és un disc "calaix de sastre", on hi conviuen moltes i variades coses, tres cançons inèdites, versions en diferents idiomes com l'euskera i l'anglès, versions simfòniques del concert del Liceu, i gravacions que mai abans havien tingut un llançament oficial.